Eduardo Mendoza Garriga va néixer a Barcelona el 1943. El 1975, mentre vivia a Nova York treballant de traductor, va publicar la seva primera novel·la, La verdad sobre el caso Savolta, que fa poc ha recuperat el seu títol original, Soldados de Cataluña. De base policíaca i política, retrata el món de la Barcelona de les primeres dècades del segle XX, quan s’assemblava més al Chicago d’Al Capone que no pas a l’Amsterdam dels coffee shops, com passa ara. A més, va aconseguir la quadratura del cercle literari: unir en una sola obra la dèria experimental que feia furor a la literatura hispànica i europea de l’època – collages, muntatge cinematogràfic, homenatges literaris, radicalitat política – amb la gran tradició narrativa popular del segle XIX – el corrent que beu de Dickens i Pérez Galdós – per fer una obra alhora moderna i divertida, cosa que semblava impossible si no era a les mans de Vargas Llosa. La part experimental va desaparèixer en les novel·les posteriors, si no és que considerem experimentals les llargues tirallongues gamberres amb què ens fa petar de riure a totes les seves obres, tant narratives com d’assaig.
Després van sortir dues novel·les policíaques que són, al parer de molts, les seves obres mestres i de les poques obres espanyoles que es poden posar a l’altura del Lazarillo de Tormes en la recuperació moderna de la novel·la picaresca: El misterio de la cripta embrujada (1978) i El laberinto de las aceitunas (1982). Amb La ciudad de los prodigios (1986) va aconseguir el somni de tots els escriptors: fer la gran novel·la – una de les grans novel·les, vaja – del seu lloc natal, ja sigui Amèrica o l’Uzbekistan. En el cas de Mendoza, una de les grans novel·les – amb el permís de Mercè Rodoreda i la Vida privada de Sagarra, una de les seves fonts – de Barcelona.
A partir d’aquí, Mendoza va continuar amb una obra alhora molt personal i també molt variada: fantaciència – si ens permeten utilitzar la paraula italiana que dóna un toc humorístic a la ciència ficció fins a convertir-la en les Cosmicòmiques d’Italo Calvino – a Sin noticias de Gurb i El trayecto del Horacio dos, la invenció d’una Venècia única sota els ulls d’un català cansat a La isla inaudita, un record de La vida de Brian a El asombroso viaje de Pomponio Flato, dues novel·les que recuperen el detectiu indigent de la Cripta amb moltes riallades però no tant encert literari o una anada al Madrid que s’acosta a la guerra civil a Riña de gatos. A la miscel·lània hi podem trobar des d’obres de teatre en català fins a llibres de viatge o assajos literaris.
Podeu veure totes les obres d’Eduardo Mendoza aquí.